dimecres, 21 de gener del 2009
Marededéu de Sallent de Sanaüja
TÍTOL: Marededéu de Sanaüja ( o la Verge i l'Infant)
AUTOR: desconegut
CRONOLOGIA: segona meitat del segle XIV
ESTIL: gòtic
TÈCNICA: talla (amb cisell)
MATERIAL: alabastre
FORMES: escultura exempta
TIPOLOGIA: dempeus
CROMATISME: policroma
TEMA: representació de la Mare de Déu i el nen Jesús en una actitud que, en oposició a la tradicional del romànic, no és marcada per la severitat sinó per la dolçor i l'expressivitat de la cara i dels gestos.
L'estàtua de la Marededéu de Sanaüja, també coneguda com La Verge i l'Infant, actualment dipositada al fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya, és una clara representant del sentiment religiós que impregnà la societat de mitjan segle XIV. La suavitat en les formes i en el gest, el rostre jove, amable i d'una bellesa serena, volien ser el símbol d'una fe que s'havia apropat als éssers humans, que havia deixat d'anunciar el càstig diví i que oferia una relació entre el món terrenal i el diví marcada per l'esperança, l'optimisme i l'amor.
La Marededéu de Sanaüja es caracteritza per l'equilibri i per l'harmonia en les proporcions; efecte aconseguit, en bona part, gràcies a la curvatura de la imatge.
L'escultura gòtica, i particularment la Marededéu de Sanaüja, tenia una doble funció. D'una banda, feia de contrapunt ornamental a l'austeritat que caracteritzava l'arquitectura d'aquest període i de la qual encara depenia l'escultura, tot i que el gòtic havia començat una progressiva emancipació de l'art escultòric respecte del marc arquitectònic. De l'altra, tenia l'objectiu d'apropar la religió al poble, fent-li arribar un missatge de bondat divina i d'esperança en la fe. En una època en què la major part de la població era analfabeta, el paper de la iconografia en la transmissió dels valors religiosos fou fonamental, i l'amabilitat i la dolçor suggerides per una estàtua com questa constituïen, de ben segur, bons arguments per estimular la fe popular.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
