Novetats de l'arquitectura romànica

Sant Vicenç de Cardona

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Nom: Sant Vicenç de Cardona
Arquitecte: desconegut.
Cronologia: 1029-1040
Localització: Cardona (Bages)
Estil: romànic català
Materials utilitzats: pedra.
Sistema constructiu: arquitravat i amb volta

Sant Vicenç de Cardona es va construir durant l’etapa culminant de l’arquitectura del primer romànic. Es tracta d’una església amb planta basilicali amb els volums molt ben distribuïts. La planta es basa en una nau central i dues de laterals, transsepte, tres absis i una cripta.

ANÀLISI FORMAL

• Elements de suport i soportats

L’edifici de Sant Vicenç de Cardona se suporta mitjantçant murs i pilars que exhibeixen formes complexes. Cada tram de volta de canó de la nau central es correspon amb tres petites voltes d’aresta a les naus laterals. L’edifici és pràcticament voltat: la nau central, les laterals i els braços del transsepte són coberts amb volta de canó o d’aresta, i el creuer té una bella cúpula que es veu des de fora com un cimbori octagonal.

• Espai exterior i interior

L’exterior ofereix una imatge de volums ordenats segons una senzilla organització geomètrica. El cimbori octagonal correspon a la cúpula; els tres semicilindres als absis; i els paral·lelepípedes, als braços del transsepte i a les naus. Hi destaca el predomini absolut de la línea recta, excepte en absis i finestres, que tenen una forma allargada i culminen en semicircumferències.

L’interior de l’església és distribuït amb molta claredat i està molt ben definit espacialment. El temple manté la basílica amb un transsepte que no deixa de ser curt i que gairebé no sobresurt de la planta. La nau central fa més del doble d’amplada que les naus laterals. La diferència d’alçada entre la nau central i les laterals va permetre obrir finestrals que donen lluminositat a l’edifici. A més, hi ha una cripta, on s’hi guardaven les relíquies, que és construïda a partir de voltes d’aresta i arcs transversos.

ESTIL

Sant Vicenç de Cardona és un dels exemples més representatius del romànic català. Edificis fets amb pedra petita, simplement desbastada, cripta, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcuacions cegues per ornamentació i amb arcs torals i formers per reforçar voltes i murs. El gran cimbori octogonal domina com una torre d'homenatge el cos central de l'església. És un edifici nu de tota decoració escultòrica, però equilibrat i d'una gran perfecció.

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ

L’església no va ser pensada a escala humana i per això ressalta considerablement i s’integra en l’entorn perquè la pedra amb què va ser construïda fou extreta de la rodalia.

Les primeres notícies de l’església daten del 980, i se sap que a l’any 1000 estava molt abandonada. El 1019 el vescomte Bermon, assessorat per l’abat Oliba, va instaurar la regla canònica d’Aquisgrà. L’actual església es va acabar de construir l’any 1040.

FUNCIÓ

Aquest conjunt arquitectònic va ser construït per servir d’edifici de culte. La comunitat canònica s’hi havia establert l’any 1029; però el monestir i l’església van ser convertits en caserna el 1794.

Galeria fotogràfica

Mosaics de Justinià i Teodora i el seus seguicis

1.- Documentació:

Dades bàsiques: Anònim, 547, Mosaic de tesseles, laterals de l'església de San Vidal (Vitale) Ravenna Itàlia.
Relació de l’obra amb l’època: Justinià recupera Itàlia en el seu esforç per tornar a dominar l’Imperi Romà. Es representa als murs de l’eglésia per l’impossibilitat d’anar personalment.

2.- Anàlisi formal i estil:
Iconografia: Els emperadors Justinià i Teodora, amb les seus seguicis de nobles militars i eclesiàstics. Mol fastuosament vestits.
Composició: Tancada i simétrica.
Línies conpositives: Verticals
Recursos tècnics: Línies i colors plans, falta de perspectiva, fons daurat. Integrat a l’àbsis de l’església
Elements propis de l’estil: Simetría, hieratisme, retrat com els romans, més rigidesa que els mosaics anteriors.

3.- Significat i funció:
Relació entre funció i forma: Presideix l’altar, zona santa i privada de l’església.
Iconologia: Cesaropapisme (emperador i papa) Personatges importants com a Belisari (militar)i Maximinus (bisbe) Crismó (Creu ritual a l’escut del soldat) L’emperador te una safata d’ofrenes (pa) i l'emperadriu una copa (càliz) de vi. Suport de l’exercit i l’església.
Transcendència de l’obra, urbanisme i breu biografía: Art bizantí d’enorme prestigi a Itàlia i Occident. Els mosaics seran copiats a les esglésies romàniques i influiran en obres contemporànies com ara El Palau de la música catalana
Funció : Propagandística, religiosa i decorativa

La mesquita de Còrdova

Santa Sofia de Constantinoble