dijous, 28 de maig del 2009
dijous, 7 de maig del 2009
dilluns, 4 de maig del 2009
dijous, 16 d’abril del 2009
Fragonard: El Gronxador. 1768
Altres obres de Fragonard:
Les banyistes (1765)
La lectora (1770)
Altres autors Rococó:
Antoine watteau La cançó d'amor (1717)
François Bouches Nu en repòs (1751)
Les banyistes (1765)
La lectora (1770)
Altres autors Rococó:
Antoine watteau La cançó d'amor (1717)
François Bouches Nu en repòs (1751)
Murillo: Nens menjant raïm i meló. 1650
Altres obres de Murillo:
El bon pastor nen (1660)
Immaculada de Soult (1678)
Sagrada familia de l'ocellet (1650)
Nens jugant a daus (1665)
Nen espuçant-se (1645)
El bon pastor nen (1660)
Immaculada de Soult (1678)
Sagrada familia de l'ocellet (1650)
Nens jugant a daus (1665)
Nen espuçant-se (1645)
Velàzquez: Les Menines. 1656
Altres obres de Velàzquez:
Retrat eqüestre del conde duque de Olivares (1638)
La venus del mirall(1648)
La rendició de Breda (1635)
Vella fregint ous (1618)
Reinterpretacions posteriors de l'obra:
Les menines de Picasso (1957)
les Menines de l'equip crònica (1970)
Rubens: Les tres gràcies. 1625
Altres obres de Rubens:
La venus del mirall (1613)
Rapte de les filles de Leusipo (1616)
Comparar am l'obra:
Les tres gràcies de Rafael (1504)
Les tres gràcies a l'obra La Primavera de Botticelli (1478)
La venus del mirall (1613)
Rapte de les filles de Leusipo (1616)
Comparar am l'obra:
Les tres gràcies de Rafael (1504)
Les tres gràcies a l'obra La Primavera de Botticelli (1478)
Artemisia Gentilleschi: Judit i Holofernes. 1620
Altres obres d'Artemisia Gentileschi:
Susana i els vells (1610)
Biografía de l'artista
Relació amb altres autors:
Decapitació d'Holofernes de Caravaggio (1598)
Susana i els vells (1610)
Biografía de l'artista
Relació amb altres autors:
Decapitació d'Holofernes de Caravaggio (1598)
Caravaggio: La mort de la Mare de Dèu. 1605
Altres obres de Caravaggio:
La vocació de Sant Mateu(1600)
Cap de Medusa(1600)
Baco(1597)
Amor Victorios (1601)
dimecres, 8 d’abril del 2009
divendres, 3 d’abril del 2009
dilluns, 16 de març del 2009
dissabte, 14 de març del 2009
dijous, 12 de març del 2009
diumenge, 8 de febrer del 2009
La Mare de Déu dels Consellers
Autor: Dalmau, Lluís (?-1460)
Cronologia: 1443-1445
Estil: gòtic internacional
Tècnica: oli i tremp sobre fusta de 3,11m x 3,11m; 272 x 276 cm (superfície pintada)
El retaule de La Mare de Déu dels Consellers, obra del pintor Lluís Dalmau, és una de les peces més conegudes de la pintura gòtica catalana. Fou encarregat pel Consell de Cent de Barcelona l'any 1443. Representa amb gran naturalisme els cinc consellers agenollats adorant la Verge.
Procedeix de la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona
Dipòsit de l'Ajuntament de Barcelona.
L'escena queda emmarcada en una arquitectura goticista d'evident aire flamenc. La Verge, amb el Nen nu en la seva falda, s'asseu en un tron, sobre quatre lleons i decorat amb figures de profetes. Entre les finestres del fons trobem a dos grups d'àngels cantors mentre que en els laterals se situen els sants que presenten als consellers: en la dreta Sant Andreu i en l'esquerra, santa Eulàlia, ambdós amb les creus que simbolitzen el seu martiri. Agenollats i en actitud d'oració observem als cinc consellers que van encarregar l'obra: Johan Lull, Francesc Llobet, Mosen Johan de Junyent, Ramón Saavall i Antoni de Vilatorta. Cadascun dels consellers dirigeix la seva mirada a la Verge i vesteix la gramalla característica dels seus càrrecs.
Dalmau busca la inspiració en els models de Jan Van Eyck, tant en la iconografia com en la caracterització dels retrats, buscant el màxim realisme tal com se li exigiria en el contracte. Altres aspectes a destacar són la riquesa cromàtica, la importància concedida a l'espai o la minuciosidad i el detallisme amb el qual es treballen les indumentàries. Amb el temps, Dalmau arriba a alliberar-se del mimetisme respecte als seus models.
En aquesta obra s'observa un evident predomini del color sobre el dibuix, com és característic en la pintura del gòtic del segle XV. Es tracta d'una composició simètrica, articulada al voltant de la figura central de la Mare de Déu amb el nen Jesús; els grups de personatges que es representen a cada banda de la Mare de Déu són gairebé idèntics.
L'existència d'aquesta obra és fruit del desig d'immortalització dels membres del Consell Executiu del Consell de Cent. La seva destinació fou decorar alguna de les dependències de la Casa de la Ciutat.
diumenge, 1 de febrer del 2009
Giotto, La resurrecció de Llàtzer.
Any 1304-1306
Estil artístic Gòtic
Tècnica pictòrica Fresc
Longitud 200 cm Amplària 185 cm
Localització Capella dels Scrovegni Pàdua, Itàlia
Els frescos de la capella dels Scrovegni cridada també capella de la Sorra, per estar construïda sobre la sorra d'un antic circ romà, és considerat com el treball més complet de Giotto. Va ser encarregada per Enrico Scrovegni, un adinerat comerciant de Pàdua, fill d'un prestador conegut per la seva usura i que ja Dante Alighieri ho havia manat entre els condemnats a l'Infern en el seu poema La Divina Comèdia. Enrico volia amb la construcció de la capella redimir els pecats del seu pare.
Li va encarregar a Giotto, la decoració de la capella funerària, amb diverses sèries decoratives de frescos, els cicles de les pintures representen, la vida de San Joaquín i Santa Ana, la vida de la Mare de Déu i la història de Crist, mentre que, en les parts inferiors dels murs es dediquen a la Passió de Crist, així com es troben en color monocrom unes al·legories de les Virtuts i els Vicis. Es troba una escena on es pot veure al propi Enrico Scrovegni oferint la capella a tres àngels, el retrat del donant i del canonge que sosté la pesada maqueta, són sens dubte, una excel·lent prova de la capacitat retratista de Giotto.
La història narra la Resurrecció de Llàtzer per ordre de Jesús, en la pintura apareix Crist beneint a Llàtzer, mentre agenollades als seus peus es veuen les germanes de Llàtzer, Marta i María. A la dreta del quadre s'observa la imatge momificada de Llàtzer sostinguda per altres familiars, en el cantó dret del primer terme, amb línies paral·leles a la muntanya rocosa del fons, que dibuixen una composició en diagonals, està la pedra de la tapa del sepulcre, que és sostinguda per altres dos personatges, el fons està pintat amb el mateix blau de la volta de la capella, amb la qual cosa s'aconsegueix que formi una cohesió amb ella.
La pintura com les altres representacions de les sèries de la capella, està emmarcada simulant un fris de marbre tallat i com si tingués incrustacions de pedres semipreciosas i lapislàzuli, evitant amb aquest sistema figurat, la realització amb materials autèntics que resultarien molt més costosos. El cadàver embolicat en les benes, entreobre els ulls, mentre els presents manifesten la seva estupor. Les dones tenen el rostre cobert per a evitar la pudor de Llàtzer mort. Encara sense conèixer la perspectiva real de Brunelleschi, el pintor introduïx el realisme en la seva obra, representant un espai individual amb problemes de profunditat i representació de l'espai natural. La iconografia ens mostra el seu interès per la visualització del dramatisme que vol explicar en la història, enfront del miracle realitzat per Crist.
dimecres, 21 de gener del 2009
Marededéu de Sallent de Sanaüja
TÍTOL: Marededéu de Sanaüja ( o la Verge i l'Infant)
AUTOR: desconegut
CRONOLOGIA: segona meitat del segle XIV
ESTIL: gòtic
TÈCNICA: talla (amb cisell)
MATERIAL: alabastre
FORMES: escultura exempta
TIPOLOGIA: dempeus
CROMATISME: policroma
TEMA: representació de la Mare de Déu i el nen Jesús en una actitud que, en oposició a la tradicional del romànic, no és marcada per la severitat sinó per la dolçor i l'expressivitat de la cara i dels gestos.
L'estàtua de la Marededéu de Sanaüja, també coneguda com La Verge i l'Infant, actualment dipositada al fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya, és una clara representant del sentiment religiós que impregnà la societat de mitjan segle XIV. La suavitat en les formes i en el gest, el rostre jove, amable i d'una bellesa serena, volien ser el símbol d'una fe que s'havia apropat als éssers humans, que havia deixat d'anunciar el càstig diví i que oferia una relació entre el món terrenal i el diví marcada per l'esperança, l'optimisme i l'amor.
La Marededéu de Sanaüja es caracteritza per l'equilibri i per l'harmonia en les proporcions; efecte aconseguit, en bona part, gràcies a la curvatura de la imatge.
L'escultura gòtica, i particularment la Marededéu de Sanaüja, tenia una doble funció. D'una banda, feia de contrapunt ornamental a l'austeritat que caracteritzava l'arquitectura d'aquest període i de la qual encara depenia l'escultura, tot i que el gòtic havia començat una progressiva emancipació de l'art escultòric respecte del marc arquitectònic. De l'altra, tenia l'objectiu d'apropar la religió al poble, fent-li arribar un missatge de bondat divina i d'esperança en la fe. En una època en què la major part de la població era analfabeta, el paper de la iconografia en la transmissió dels valors religiosos fou fonamental, i l'amabilitat i la dolçor suggerides per una estàtua com questa constituïen, de ben segur, bons arguments per estimular la fe popular.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
