Pintures de Sant Climent de Taüll

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Autor: desconegut.
Cronologia: 1123
Estil: romànic
Tècnica: fresc s
Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.

Els frescos de Sant Climent de Taüll són un exponent del punt àlgid del romànic català en bellesa i en tècnica. El dibuix acurat, l’us d’una gamma de colors inusualment brillants i l’exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.

ANÀLISI FORMAL

Els contorns de les figures són remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic. En aquest conjunt iconogràfic l’artista utilitzà uns colors excepcionals i hi feu servir una gamma més intensa sense barrejar colors i amb una preferència clara pels blaus , els verds clars, els grocs i els vermells.

COMPOSICIÓ

L’estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l’absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa a l’Església.
La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment, com per exemple en la figura central de Crist. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d’una estructuració juxtaposada.

Al segon registre surten unes figures que és poden identificar gràcies a les inscripcions, són els apòstols Tomàs, Bartolome, Joan i Santiago, acompanyats de la verge María, i una sisena figura que s'ha perdut.

ESTIL

No hi ha un acord unànime sobre les infuències que reflecteix el conjunt iconogràfic de Sant Climent. En
primer lloc, el bizantisme; en segon lloc, les reminiscències aràbigues plasmades en l’ús de la cal·ligrafia;
en tercer lloc, la presència de les miniatures mossàrabs.

NTERPRETACIÓ

• Contingut i significació

Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l’interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra sosté el llibre de les escriptures. El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l’autoritat d’un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.

El primer registre està dedicat al cel; el segon a l’Església i faltaria un tercer, que no es va arribar a fer, que simbolitzaria la Terra. La pintura de l’absis és antinaturalista i el tema és únicament i exclusivament religiós.

• Funció

La funció d’aquesta pintura és eminentment didàctica

Frontals d'Avià i de la seu d'Urgell

A Catalunya es desenvoluparà de manera especial l'art dels frontals, amb els quals es decoraven la part davantera dels altars romànics.
El Frontal d'Aviá que guarda el Museu Nacional de Catalunya té en el centre a la Verge amb el Nen, sota un arc trilobulat on a les seves eixutes apareixen dos àngels. En els laterals es descriuen escenes de la vida de María: en la zona superior esquerra trobem la Anunciació i la Visitació; en la inferior l'Adoració dels Reis Mags. En el lateral dret es mostra, dalt, la Nativitat i baix, la Presentació de Jesús en el Temple.El brillant colorit i el precís dibuix són les característiques principals, recordant als esmalts. El Frontal de la Seu d'Urgell presenta en el centre al Pantocràtor dintre d'una doble mandorla, mentre que en els laterals es mostren els dotze apòstols de forma escalonada. El més proper a Crist en la zona de l'esquerra és Pedro, al que reconeixem per les seves claus.

Esquema de la portalada romànica

L'arquitecte romànic concentrarà tota la decoració del temple en les portades, els capitells de l'interior i de l'exterior, i en les cornises o ràfecs. La porta és concebuda com una sèrie d'arcs decreixents i progressivament reafonats que es denominen arquivoltes, dotant a la porta d'aspecte abocinat. L'arc de la porta es decora amb un timpà i si la porta és ampla, és reforçada per una llinda i una columna central denominada trencallums. L'escultor no dubta a adossar figures als brancals i als capitells i fins i tot a les arquivoltes. Una de les portades més característiques del Romànic és la de l'antiga església abacial de Saint-Pierre en Moissac. En el timpà es representa la visió del "Apocalipsi" de San Juan; el centre està ocupat per Jesucrist en majestat, envoltat dels quatre símbols dels Evangelistas -l'àguila de sant Juan, el lleó de sant Marcos, el toro de sant Lucas i l'àngel de sant Mateo- flanquejats per dos àngels que sostenen pergamins de paper, al·ludint al Judici Final. Els vint-i-quatre ancians ocupen la resta de l'espai, els de la franja inferior sota el mar de cristall. La llinda està decorat per rodes de foc que simbolitzen el foc infernal de l'Apocalipsi. Els dos brancals en les quals reposa el conjunt tenen un perfil dentat formant ones, apareixent les estàtues en relleu de San Pedro i Isaías. En el trencallums observem tres parelles de lleons rampants, disposats transversalment, que subjecten la llinda. Alguns experts els relacionen amb Crist però també podrien al·ludir al mal.

Novetats de l'arquitectura romànica

Sant Vicenç de Cardona

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Nom: Sant Vicenç de Cardona
Arquitecte: desconegut.
Cronologia: 1029-1040
Localització: Cardona (Bages)
Estil: romànic català
Materials utilitzats: pedra.
Sistema constructiu: arquitravat i amb volta

Sant Vicenç de Cardona es va construir durant l’etapa culminant de l’arquitectura del primer romànic. Es tracta d’una església amb planta basilicali amb els volums molt ben distribuïts. La planta es basa en una nau central i dues de laterals, transsepte, tres absis i una cripta.

ANÀLISI FORMAL

• Elements de suport i soportats

L’edifici de Sant Vicenç de Cardona se suporta mitjantçant murs i pilars que exhibeixen formes complexes. Cada tram de volta de canó de la nau central es correspon amb tres petites voltes d’aresta a les naus laterals. L’edifici és pràcticament voltat: la nau central, les laterals i els braços del transsepte són coberts amb volta de canó o d’aresta, i el creuer té una bella cúpula que es veu des de fora com un cimbori octagonal.

• Espai exterior i interior

L’exterior ofereix una imatge de volums ordenats segons una senzilla organització geomètrica. El cimbori octagonal correspon a la cúpula; els tres semicilindres als absis; i els paral·lelepípedes, als braços del transsepte i a les naus. Hi destaca el predomini absolut de la línea recta, excepte en absis i finestres, que tenen una forma allargada i culminen en semicircumferències.

L’interior de l’església és distribuït amb molta claredat i està molt ben definit espacialment. El temple manté la basílica amb un transsepte que no deixa de ser curt i que gairebé no sobresurt de la planta. La nau central fa més del doble d’amplada que les naus laterals. La diferència d’alçada entre la nau central i les laterals va permetre obrir finestrals que donen lluminositat a l’edifici. A més, hi ha una cripta, on s’hi guardaven les relíquies, que és construïda a partir de voltes d’aresta i arcs transversos.

ESTIL

Sant Vicenç de Cardona és un dels exemples més representatius del romànic català. Edificis fets amb pedra petita, simplement desbastada, cripta, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcuacions cegues per ornamentació i amb arcs torals i formers per reforçar voltes i murs. El gran cimbori octogonal domina com una torre d'homenatge el cos central de l'església. És un edifici nu de tota decoració escultòrica, però equilibrat i d'una gran perfecció.

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ

L’església no va ser pensada a escala humana i per això ressalta considerablement i s’integra en l’entorn perquè la pedra amb què va ser construïda fou extreta de la rodalia.

Les primeres notícies de l’església daten del 980, i se sap que a l’any 1000 estava molt abandonada. El 1019 el vescomte Bermon, assessorat per l’abat Oliba, va instaurar la regla canònica d’Aquisgrà. L’actual església es va acabar de construir l’any 1040.

FUNCIÓ

Aquest conjunt arquitectònic va ser construït per servir d’edifici de culte. La comunitat canònica s’hi havia establert l’any 1029; però el monestir i l’església van ser convertits en caserna el 1794.

Galeria fotogràfica

Mosaics de Justinià i Teodora i el seus seguicis

1.- Documentació:

Dades bàsiques: Anònim, 547, Mosaic de tesseles, laterals de l'església de San Vidal (Vitale) Ravenna Itàlia.
Relació de l’obra amb l’època: Justinià recupera Itàlia en el seu esforç per tornar a dominar l’Imperi Romà. Es representa als murs de l’eglésia per l’impossibilitat d’anar personalment.

2.- Anàlisi formal i estil:
Iconografia: Els emperadors Justinià i Teodora, amb les seus seguicis de nobles militars i eclesiàstics. Mol fastuosament vestits.
Composició: Tancada i simétrica.
Línies conpositives: Verticals
Recursos tècnics: Línies i colors plans, falta de perspectiva, fons daurat. Integrat a l’àbsis de l’església
Elements propis de l’estil: Simetría, hieratisme, retrat com els romans, més rigidesa que els mosaics anteriors.

3.- Significat i funció:
Relació entre funció i forma: Presideix l’altar, zona santa i privada de l’església.
Iconologia: Cesaropapisme (emperador i papa) Personatges importants com a Belisari (militar)i Maximinus (bisbe) Crismó (Creu ritual a l’escut del soldat) L’emperador te una safata d’ofrenes (pa) i l'emperadriu una copa (càliz) de vi. Suport de l’exercit i l’església.
Transcendència de l’obra, urbanisme i breu biografía: Art bizantí d’enorme prestigi a Itàlia i Occident. Els mosaics seran copiats a les esglésies romàniques i influiran en obres contemporànies com ara El Palau de la música catalana
Funció : Propagandística, religiosa i decorativa

La mesquita de Còrdova

Santa Sofia de Constantinoble