Pintures de Sant Climent de Taüll

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Autor: desconegut.
Cronologia: 1123
Estil: romànic
Tècnica: fresc s
Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.

Els frescos de Sant Climent de Taüll són un exponent del punt àlgid del romànic català en bellesa i en tècnica. El dibuix acurat, l’us d’una gamma de colors inusualment brillants i l’exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.

ANÀLISI FORMAL

Els contorns de les figures són remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic. En aquest conjunt iconogràfic l’artista utilitzà uns colors excepcionals i hi feu servir una gamma més intensa sense barrejar colors i amb una preferència clara pels blaus , els verds clars, els grocs i els vermells.

COMPOSICIÓ

L’estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l’absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa a l’Església.
La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment, com per exemple en la figura central de Crist. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d’una estructuració juxtaposada.

Al segon registre surten unes figures que és poden identificar gràcies a les inscripcions, són els apòstols Tomàs, Bartolome, Joan i Santiago, acompanyats de la verge María, i una sisena figura que s'ha perdut.

ESTIL

No hi ha un acord unànime sobre les infuències que reflecteix el conjunt iconogràfic de Sant Climent. En
primer lloc, el bizantisme; en segon lloc, les reminiscències aràbigues plasmades en l’ús de la cal·ligrafia;
en tercer lloc, la presència de les miniatures mossàrabs.

NTERPRETACIÓ

• Contingut i significació

Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l’interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra sosté el llibre de les escriptures. El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l’autoritat d’un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.

El primer registre està dedicat al cel; el segon a l’Església i faltaria un tercer, que no es va arribar a fer, que simbolitzaria la Terra. La pintura de l’absis és antinaturalista i el tema és únicament i exclusivament religiós.

• Funció

La funció d’aquesta pintura és eminentment didàctica